dilluns, 9 d’agost del 2010

MISSIÓ 1 - SEGONA PART

Hola! o ja m'ix el Hallo sense voler.

Ja estic a la capital del Rin, del carnaval i la quarta ciutat més gran d'Alemanya, Colònia, Köln, Cologne o com preferiu dir-li.

Després d'aquell vol amb retard, que vaig passar mirant una pel·lícula que em deixà Jaume Sanchez fa temps, Dogville, la qual tenia pel cotxe per a tornar-li-la però vaig pensar que seria un bon entreteniment per al vol (TRANQUIL; TE LA TORNARÉ!). La pel·lícula està molt interessant, té un punt original que fa com si veieres teatre en lloc d'una pel·lícula típica de l'australiana "Nicole Kidman", que, traduint-ho seria alguna cosa així com "Ni col, xiquethome".
http://www.imdb.com/title/tt0276919/ LINK DE LA PEL·LÍCULA

Bé, continuant la narració de la vetlada d'arribada... Vaig baixar de l'avió, arreplegar la maleta (va eixir la 3ª!) i esbrinar on estaven els trens cap a Colònia. Al final, a les 2.30am arribava a ca l'amiga d'Algemesí (Maria Ortiz), que segur que llig açò, i que em va acollir de grat, molt simpàtica, em va oferir menjar, beguda el que fora. Per cert, per arribar a sa casa, va ser un poc difícil ja que es posà a ploure, i com comprendreu, ací a les 2.30 no hi ha molta gent pel carrer si no és pels llocs de festa, el centre, i sols vaig trobar a 2 persones: primer un heavy, qui no parlava pràcticament anglès i que em va acompanyar a una parada de metro que finalment no vaig agafar i vaig tirar caminant, pel consell d'un turc (la segona persona) qui tampoc parlava anglès fet que, per a la meua desgràcia (vaig pensar primer) o per a la meua sort, em permetia fer l'esforç i "xapurriar" com dirien a la Franja de Ponent, en aquesta llengua bàrbara.

El dia següent, diumenge, malgrat que tot estava tancat, vaig conseguir, amb l'ajuda de Maria, arribar al centre i comprar una targeta de telèfon alemany (PER FI!) i puc cridar a 9 cèntims a qualsevol, fins i tot a València! És a dir, m'ix més barat que amb el meu mòbil d'allí! Bé, vam dinar i donar-li una volta a la catedral, magnificent, complexa, però, mooolt negra.

A la tarda vaig quedar amb la meua nova família d'acollida, els HEUN! Delia i Jan em van acollir a sa casa, en una habitació per mi sol, amb sofà, amb tele amb tot el que pugueera necessitar i em van convidar a sopar i probar la típica cervessa de Colònia: la Kölsch (http://en.wikipedia.org/wiki/Kölsch_(beer) ). Per qui haja perdut el fil: els Heun són usuaris de la pàgina web "couchsurfin.org", a la qual pertany jo també i que et permet conéixer gent de tot el món, acollir-los, que t'acullen a tu, prendre alguna cosa amb ells o que et facen un tour per la ciutat que visites com a turista i que per a ells és pa de cada dia.

És una experiència molt enriquidora, culturalment, lingüísticament... que no té res a veure amb el turisme convencional i que recomane a tot el món.

Bé, com deia, vam sopar (amb els seus dos gats amunt i avall voltant) i vam anar a una "Brauerei", o una fàbrica de cervessa que al mateix temps la serveix com una simple tasca però amb segell propi, clar. Em van explicar com moure'm per Colònia, trucs de transport, on comprar i on no, i es van oferir per usar l'alemany tant com pugueren amb mi, parlant, això sí, lentament, per a que jo vaja aprenent-ne.

Avui, dia 9 d'agost, dilluns, m'he alçat a les 9 i he marxat amb una bici que ells m'han deixat fins el centre. O eixa era la meua destinació en un principi. Primer, havia de trobar la gasolinera (paraula apresa de hui Die Tankestelle) més propera i unflar les rodes. Què ha passat? doncs que no hi havia tubs per a eixe tipus de rodes. La roda de darrere s'ha desunflat del tot i he hagut d'arrossegar i carregar la bici un bon tros, fins on, segons m'havia dit una velleta, podia comprar una cadena de bici per deixar-la i anar-me'n jo amb metro al centre.

Una vegada al centre, m'he carregat el mòbil amb la meua companyia ("Otelo", ja veus, molt Shakespeareana, que tots consideren "una merda" i de la que tinc, òbviament, pensat canviar-me, i serà a FONIC (per si a algú li interessa, si recomanes fonic a algú, reps 5€ de saldo tant tu com la persona convidada, si voleu, JO US CONVIDE!!).

I per fi arriba alguna cosa de profit del dia: HE VISITAT UN PIS!
Per trobar-lo, m'ha costat preguntar a dos velletes, que m'han fet ficar-me per un carreró, després seguint recte he vist una dona en una placeta i no tenia ni idea del carrer i em diu molt amablement que gire a la dreta i seguisca recte i pregunta, en això que, des d'un balcó, crida un home que contemplava la tranquila i verda placeta amb un cigarret en la mà: "Wohin geht er? (On va?)" li pregunta a la dona i ella: a Trutzenstrasse, resulta que era el carrer de darrere de la finca des d'on la qual guaitava l'home.

En cridar al número que tenia anotat en un paper més arrugat impossible, ix una rubieta (com no podia ser d'altra manera) i em convida a passar a l'edifici.

El pis era de dues habitacions, compartiria amb una xica (Lisa, no em pregunteu el cognom) i està bastant bé: planta baixa, cuina, soterrani o com ells deien i no sabien traduir "keller" (que és on solen deixar les bicis i la rentadora)... i tot a 20 minuts caminant de la meua facultat, 5-7 en bici (ja m'han dit que em deixaran un impermeable que tenen de sobra). M'han fet una sèria de preguntes, entre les quals cridava l'atenció la següent: com et descriuries amb una frase, escriu al full alguna cita que ens permeta identificar-te. Tot això, mentre bevíem aigua amb gas (QUIN FÀSTIC!).

Bé, li he dit que estic molt interessat, perquè la resta de pisos que havia contactat ja estan pillats i m'ha dit que m'avisarà que els he semblat un potencial futur company.

Doncs això és tot, necessitava internet per "connectar-me al món" i m'he ficat en un Starbucks, a la terrasa, i ací, mentre em prenc un dolcet, escric aquestes línies i pense en arreplegar que s'acosta un núbol dels negres i tiraré cap l'Studentenwerk (l'organisme que s'encarrega dels pisos de lloguer per a estudiants, i a la meua futura facultat per arreplegar més paperets de telèfon; després a casa (els Heun, Vogelsang strasse, per si voleu fer-li una ullada al google maps).

Ací us deixe un mapa de Colònia on he marcat els llocs que he nomenat al bloc:

Bis bald!

1 comentari: