dimarts, 10 d’agost de 2010

MISSIÓ 1: 3a part: dimarts

Nou dia, noves oportunitats!


Després de l'odisea (segona part) de tornar a casa, (crec que agafí més trens erronis que correctes i em vaig perdre pel laberíntic i pels idèntics carrers de l'urbanització de Vogelsang, traduït "El cant de l'ocell"), vaig quedar-me al sofà, parlant per internet i buscant pisos. Delia i Jan van quedar amb una amiga i anaren a sopar fora i jo em vaig quedar amb els seus gats, o siga, sol. Odie els gats, poden ser tan extranys... Va haver un moment a la mitja en què va vindre el blanquet (no recorde el nom en alemany), i se'm va acudir donar-li formatge. NO HO FEU A CASA MAI! no va parar de demanar-me'n més, en volia més i més i més... vaja, espere que no siga alèrgic ni res d'això, perquè crec que explotaria...
Em vaig gitar, i avui, els he deixat una noteta als Heun, dient que me n'anava a visitar pisos i que si quedaven més tard per fer una visita guiada pel centre.

Tot açò ho escric de nou des d'un Starbucks, aquesta vegada des de "Neumarkt" la zona centre més comercial i lloc de trobada per a molts joves. De gratis, estic xuplant l'internet d'aquesta companyia americana extorsionadora.
Anit, a casa els Heun (Delia i Jan) vaig fer una recerca de nous pisos publicats a internet, com he dit i avui he quedat amb una tal Laura per veure el seu pis, en Eiffelstrasse, prop de la meua Fakultät. A la 12.30 ens veurem. Després passaré per l'Studentenwerk de nou (Universität strasse) i cap a ca Maria la d'Algemesí, que espere no pillar-la, com deia Agustí, fent muixerangues, i dinarem al seu pis, dinar casolà!

Això és tot el que sé de moment, després escriuré per amor a l'art (no cal que em llegiu ni res de res, açò ho faig per entreteniment), com m'ha anat amb el pis de Laura, o "Lauga" com es fa anomenar.

PD: llàstima, no m'he portat el cable de la càmera per passar les fotos, si no, us ensenyaria les coses extranyes que he vist hui. Pròximament...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada