divendres, 26 de novembre de 2010

Hivern, nadal i neu

L'hivern ja està inequivocament ací. Les darreres setmanes la temperatura no pujava dels 8 graus i aquests dos últims dies s'ha mantingut entre els -2 i els 5.

Ahir a la nit, la pluja tan rutinària de Colònia es transformà en neu cap a les 24h, quan tornava a casa. Avui, en alçar-se he pogut vore tots els terrats nevats, les voreres blanques i la gent intentant no caure un bac pel gel. Ara fa -1 graus, són les 6 de la vesprada (òbviament, des de les 5 ja fosc) i fa un verd...

No obstant la neu sols s'ha mantingut unes hores als carrers i després fins ara als terrats i parcs, gràcies a un sol "que badava les penyes", que semblava el resultat d'haver-se quedat els núbols ben descansats després de vessar tot això. Ara són les 4.30 del matí i vinc ara de sopar i eixir una estona i fa -1 grau, sensació de -4 segons euronews de Colònia. Aquesta vegada no m'ha pillat desprevingut: pantalons interiors, dos parells de mitjons, orelleres, bufanda, guants i nosequantes capes.

Més val una imatge que mil paraules:
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
Fer clic amb el botó dret i obrir en una nova finestra
Passar les fotos cap a la dreta una vegada ja a l'àlbum



Per altra banda, ja fa dies que començaren els famosos mercats de nadal, tradicionals a les ciutats alemanyes. Mentre als pobles valencians s'està escampant la costum dels mercats medievals a l'hivern, ací forma part de cada ciutat des de fa molts anys. Les ciutats es guarneixen amb mercats situats en les principals places, que en el cas de Colònia són Rudolfplatz, Heumarkt, Neumarkt, els voltants de la catedral i dos més que es troben a l'Stadtgarten (Parc de la ciutat) i les afores de la ciutat en una espècie de poble adherit.

Cada Kölner (gentilici de Colònia en alemany) en defensa un. A mi m'agrada el de Neumarkt, el més gran i complet. Aquest, junt al de la catedral, tenen, a banda de desenes de casetes de fusta plenes de menjar, beguda i detalls de nadal manufacturats, uns escenaris on fan teatres, toquen bandes, canten cors, etc. Així, els mercats es converteixen en un punt d'oci, de trobada durant el nadal, on la gent queda amb els amics després del treball, per beure l'anomenat "Glühwein", que es tracta d'un vi calent i dolç, servit en tasses amb motius de cada mercat que et cobren quan consumeixes i que, per tant, te la pots endur com a record. Malgrat el fred, és cert que amb la tassa a la mà i amb uns bons dolços a la boca se supera. No obstant, personalment no recomane el vi més que per a dir que l'heu provat. Us deixe ací una foto que fa d'enllaç a totes les altres (a l'àlbum de Picassa hi ha fotos del mercat de Neumarkt i de la Dom o catedral.

Mercat de Neumarkt
(obrint en una nova finestra i passar les fotos cap a la dreta una vegada ja a l'àlbum)
Mercat de la Dom:

De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln

dissabte, 13 de novembre de 2010

Karneval 11.11.2010



Dijous passat la ciutat sencera es va despertar matí per reunir-se a la plaça de Heumarkt per donar la benvinguda al famós Carnaval de Colònia.

Tradicionalment, la crida d'aquesta celebració té lloc l'11 del mes 11 a les 11 del matí, 11 minuts i 11 segons, bé, depenent del rellotge de cadascú, i representa l'obertura del carnaval, que no es tancarà fins març de l'any següent. Què significa això? que des d'aquest dijous passat fins febrer de l'any que vinent, tots els dies és carnaval. Sí, això diuen i sona a llegenda o tradició perduda, però no. Ahir vaig veure un home amb unes coses al cap, i no era l'únic. Als habitants de Colònia els encanta disfressar-se. Tot i això, ningú s'extranya, una ciutat tan oberta, multicultural i jove ho tolera tot; pots anar vestit com siga, estigues dins del carnaval o no, que ningú et mirarà malament.

Tornant al tema del carnaval. Si bé és cert que tots els dies d'ara endavant serà carnaval, les celebracions no es viuran fins sobretot al febrer, ja que arriba el nadal que l'eclipsa amb els seus mercats, arbres i tota la parafernàlia teatro-musical, guarnida amb el famós Glüwein, o vi calent que ajuda a tots a entrar en calor.

Bé, jo no hi podia faltar i vaig unir-me a la festa des de les 11 del matí fins les 4.30 de la nit, aguantant fred i plutja però gaudint moltíssim, com no, disfressat. Absolutament tots els locals estaven plens, sobretot a Zülpicher Strasse, és a dir, el carrer al costat del meu i l'extrem mateix del meu (Roonstrasse) així com baix de ma casa, a la Hellers Brauerei, on hi havia una festa molt famosa i la cua arribava fins el carrer següent. El portal de ma casa saturat, és a dir, nosaltres en situació privilegiada. En aquest cas no hi havia una gran cavalcada com al març, això sí, vam poder veure actes de cultura tradicional d'aquest estat o "Land". Una curiositat és la restricció en la compra d'alcohol. Es podia, clar, consumir alcohol a qualsevol local d'hosteleria però als supermercats, quioscs, etc, res que no fora cervessa. A banda de dependents per tot arreu dels supermercats, les prestatgeries de begudes alcoholiques es tapen amb grans lones, seguint una normativa de la ciutat. La nit acabà sense incidents.

Enllaços del carnaval:

Explicació viquipèdia (castellà): http://es.wikipedia.org/wiki/Carnaval_de_Colonia

Video reportatge d'aquest dijous web de notícies de la ciutat: http://www.ksta.de/portal/videos/index.php?bcpid=14193513001&bctid=671529015001



Un poc de folk de Colònia. Aquesta cançó va sonar el dijous unes 1234 vegades:

dimecres, 10 de novembre de 2010

Tardor

"La tardor, rerevera, primavera d'hivern santmiquelada o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de març en l'hemisferi sud i entre el 22 iel 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord.

Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra." (Viquipèdia)


M'havien comentat que ací a Colònia paradògicament hi ha gent que espera la fi de l'estiu. Jo no ho vaig poder entendre fins aquestes darreres setmanes. M'encanta poder veure ben diferenciades cada una de les estacions de l'any i poder apreciar-les degudament la seua individualitat. Ara, encara que ja s'acaba, he de dir que m'ha impressionat la tardor ací. Les muntanyes de fulles a les vores dels camins on en pots esfonsar fins desaparéixer, els remolins defulles de colors, que semblava que estiguera dins d'un catal·leg de “El Corte Inglés moda de Otoño”, més que res perquè de fons hi havia alemanys i alemanyes vestides amb gorros, grans “xaques” i rossos, com en aquestos butlletins de roba, etc.


Ara espere amb ganes veure els mateixos parcs i carrers que apareixen en les següents fotos, coberts de blanc.

De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln

De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln

diumenge, 7 de novembre de 2010

Dos mesos a Colònia 6/09 - 6/11


Ja al novembre, ahir va fer dos mesos que visc a Wurstland. Comencí les classes a la universitat l'11 d'octubre, un poc tard si ho compares a València i després d'unes primeres setmanes caòtiques, canviant assignatures, provant-ne de noves i composant el contracte d'estudis definitiu (el tant famós “learning agreement”), puc afirmar que ja he entrat en la rutina alemanya.

La Universitat:

No tinc molts crèdits, el que em deixa molt de temps lliure. L'intente omplir amb tàndems lingüístics, cursos de la Volkshochschule i, no vaig a negar-ho, eixir molt:, dinars, sopars, festes, passetjos, turisme i esport. Aquestes darreres setmanes no he parat molt per casa, encara que vull posar-li remei a això.

La meua universitat es diu Fachhochschule Köln que es traduiria com “Universitat de Ciències Aplicades” com utilitzen quan escriuen en anglès i la meua facultat és l'Institut de Comunicació Multilingüe i Traducció. Em queda a 15 minuts en tramvia, tot comptant ja les esperes, a Ubiering o uns 12 minuts amb bicicleta (els carrils bicis sembla que els regalen i anar a la uni és com una cursa sense competència, envoltat de bicis, ben alt, i sempre amb prioritat). Desgraciadament, el dissabte passat se'm punxà la roda de la bici i no feia molt que se m'havia trencat el cable de la dinamo. La reparació en total eren 25€, i tenint en compte que la bici em costà sols 35 i que també li hauria d'arreglar les marxes que no van molt bé, no paga la pena reparar-la, de cap al mercat de bicis (Flohmarkt) de dissabte a comprar una de nova.


La universitat és un edifici dels anys cinquanta que es divideix en ala “West” (oest) i “Ost” (est) i on tinc totes les classes al tercer pis, després de pujar unes escales rotllo Harry potter, 35 esglaons per pis. Tinc la “Mensa” o cafeteria adherida, on es pot degustar magnífics plats alemanys, guarnits amb típiques salses alemanyes i el qual intente freqüentar el menys possible: odie aquesta dependència salsera dels alemanys, i en general, el seu menjar de calent (no em prive, això sí, dels kebaps, falafels i pizzes, i totes les Süssigkeiten (dolços) que els alemanys saben preparar amb tanta manya.

Acotació: mare, també menge fruita i llentilles eh!

El que m'agrada de la universitat és la tecnologia: al carnet d'universitari s'incorpora un xic amb el que pots pagar tant els menús de la cafeteria, com a les màquines de begudes o sandvitxos així com ingressar-hi els diners del “Pfand” o dipòsit/impost de les botelles que acabes de buidar als contenidors electrònics per a plàstic. A més, aquest Studentaussweis, la targeta d'estudiant, també et val per viatjar al transport públic, per les taquilles electròniques de la biblioteca, per fotocopiar i imprimir o per anar fins la frontera holandesa, belga o de la resta d'estats federals d'Alemanya. El que no m'agrada, en canvi, és la seua puntualitat.

Tornant al tema dels crèdits, en tinc 40 per a tot el curs. Això sí, m'he matriculat en assignatures de la Universitat Jaume I de les que m'examinaré al setembre per no perdre part del curs, i en total són vora 70 crèdits. Les assignatures són desgraciadament i per voluntat pròpia la majoria en anglès, dic desgraciadament perquè no són en alemany, i dic per voluntat meua perquè cursar-les en alemany, almenys les que hi havia de traducció, era un suicidi universitari. En resum tinc una assignatura de cultura i societat de l'Estat Espanyol, que em convaliden per una de semblant a la UJI. L'assignatura és en alemany (aquesta sí!) però tracta sobre coses que ja tinc vistes, com podeu imaginar, encara que de vegades la professora s'emociona i tractem temes de lingüística i origen de les llengües; les diverses grans famílies lingüístiques (Romànica, Germànica, Eslava, Celta, Iraniana,, India, Grega...) i descobrim coses com ara que les llengües europees “indogermàniques” estan basades en els parlars dels pobladors de l'actual Índia). La estrella és la professora Aina Torrent (enllace a un blog on es parla d'ella), procedent de Barcelona i professora també de una universitat de Suïssa, no recorde quina, que es preocupa per ensenyar la clara multiculturalitat de la península a aquests germànics.


Altra classe és Kompetenzweiterung Englisch, és a dir, com una continuació de gramàtica anglesa, amb la professora Schuch, una pro-britànica casada amb un anglès de Liverpool i a qui no li falten anècdotes d'aquesta ciutat. També la tinc a Kulturraumstudien Englisch, çò és, estudis culturals dels països de parla anglesa i a Vertiefung Landeskunde, on es profunditza en el tema del sistema de classes anglès que encara es manté i el seu passat. Per últim, i per omplir crèdits de lliure elecció, aprenc italià! Sí, italià amb la senyora Nicolaionni, en unes lliçons bilingües (italià-alemany) i que, afortunadament, sembla fàcil. Ah i un apunt: és cert això que donen colps a les taules enlloc d'aplaudir a les classes: alemanys...

La meua facultat