dijous, 14 d’abril de 2011

Viena, Àustria

Hola fidels lectors!

M'he de disculpar per tal demora en la meua següent entrada però ja torne a prémer les tecles, ara des de Viena!

He sortit de casa a Colònia, a contra rellotge, com sempre, i corrents per l'aeroport però he arribat a temps al meu vol de Germanwings (companyia nascuda i amb la seu a Colònia) que ofereix vols de preus simpàtics a capitals europees com és el cas de Viena.

Les meues primeres impressions han sigut també estressants. Sol a l'aeroport, he buscat els trens, i resulta que n'hi ha de tres tipus i en llocs diferents: el Z, el CAT, i el metro (que no tenia accès a l'aeroport). Després de decidir-me per un, i comprant un bitllet que no tenia clar que fora el correcte (info per a futurs viatgers a Viena: Einzelticket: 3,60 de l'aeroport (Flughafen) al centre (Wien-Mitte)), he agafat el següent tren regional a la ciutat. Allà, baix la plutja, no tenia ni idea d'on estava ni com anar a l'hotel, on se suposa que arribarien també els meus pares amb el grup amb què viatjaven. Ells encara volant, he buscat internet per ací i per allà fins connectar-me al ciberespai i nodrir-me d'informació sobre línies de metro, trens i carrers de la capital de les cafeteries. Assegut al terra al centre comercial on estava, arriba un guàrdia i m'informa, amb el seu rar accent autríac, que estava prohibit asseure's al terra. I eixa és altra, l'accent. Ho sent Jose i Daiana que esteu fent Erasmus a Àustria, però em resulta extrany i graciós. Sembla com alemany tancat dels alps, amb el crit de iolalaiuu, o com s'escriga. Aquest alemany sí que és fort i sona tosc com el que imiten els no germanoparlants per riure-se'n.

A l'atac, línies de metro al cap, Wien-Mitte fins Stephan Platz amb la línia 3, després transbordament a la 1 roja, fins Alte Donau (Vell Danubi, sí sí, el riu), després de passar per una dotzena de parades. En baixar, m'he adonat que les portes s'obrin manualment, sí sí, no donant-li al botonet, això no és manual, sino que semblen portes de fusta i les has d'arrosegar deslliçant-les a la bora com en un tramvia de Lisboa.

Faltava el darrer tram: creua el riu Danubi caminant sota la plutja i amb la maleta. Fresquet però aconseguit. I ara escric a un restaurant que no té res a vore amb Viena, des d'un McDonalds, després de arribar a l'Hotel, preguntar pels meus pares i dir-me que no havien arribat, preguntar per internet i dir-me que no hi ha. Aquesta volta sí que li he d'agraïr una cosa a la cadena del tio Ronald: gràcies pel "MCdonalds-FreeWLAN", i sense consumir res!

Continuarà

PD: escrit a corre cuita, aquest missatge pot contindre perilloses errades ortogràfiques. Mantenir fora de l'alcanç dels xiquets.

diumenge, 9 de gener de 2011

Tornada a Köln i Berlin

Pensat i fet. Escric des de Berlín, l'excapital prussiana, durant uns dies que es podrien considerar càlids (de 4 a 8 graus), si tenim en compte l'estat caòtic en què ha estat la ciutat les anteriors setmanes.

La veritat és que quasi no he notat l'arribada a Colònia. El dilluns a les 23h vaig aterrar-hi i trobar-me a Pascual arreplegant la seua maleta, ja que ell venia de Berlín de celebrar el cap d'any amb amics. Tres dies de classe, disfrutar l'absència de neu i cap a Berlín el divendres. La veritat és que dos canvis de ciutat en una setmana es fa pesat. A l'àvió ja ho vaig notar, em semblava ja com agafar un autobús, i no només perquè volava amb una companyia de baix cost.

A més, tenia veíns entretinguts. La senyora del costat, alemanya, es va posar quasi a plorar perquè s'havia deixat uns anells a l'oficina. Jo em vaig fer com si no l'haguera entés molt bé ni sabera parlar... Després, trobar la casa de Josep, on em quedava. Arribe a l'aeroport, agafe un tren direcció a Berlín (l'aeroport està a uns 40 minuts del centre amb tren de rodalia) i pregunte a uns estudiants que també anaven més o menys al mateix lloc. Resulta que preguntí a gent que tenia menys idea que jo, i em feren baixar-me en Ostkreuz, per a fer transbordament (la meua destinació era, per cert, Prenzlauer Berg, Prenzlauer Alle concretament. Total, allà pregunta a altra gent i cadascú em diu una cosa. Al final vaig al centre, a Alexanderplatz i allà tinc la sort de trobar un senyor que anava en la mateixa direcció i que m'acompanyà al tramvia que havia d´agafar i es baixà una parada abans.
És el que tenen les grans ciutats... grans distàncies, grans xarxes de transport i molt de mareig. A Alexanderplatz per exemple, et pots quedar embobat amb tots els tràfecs que se sent: el tren passa per dalt de tu, els tramvies al mateix temps, et toquen la campana perque t´apartes, els Velotaxis (bicis) quasi se't mengen, de gent no en sobra i només queda pensar que el metro passa per baix de tu constantment.

I és que duia al cap frases de Pascual, del seu cap d´any ací: "Berlín és que és fins i tot massa gran. Tardàvem hores d'anar d'un lloc a un altre de la ciutat".
I té raó. Una característica que li trobe és el seu esperit soviètic, a algunes parts. A diferència de quan vaig vindre fa uns anys per l'agost, ara, amb el gel i restes de neu, la gent tapada i el vent, ets sents passejant perfectament per una gran avinguda de Moscou. Avingudes infinites, rectes i monòtones. Encara que això no és tot Berlín, clar, també té altres encants, o com diuen els berlinesos "Armer aber sexy" ("Pobre peró sexy).

La veritat és que ja tinc visitats tots els típics racons, des que vaig vindre la priemera vegada i aquesta volta buscava eixir un poc més de nit i explorar de dir allò no tant típic: passejar per barris de nivell i contrastar-los amb altres de turcs com el Kreuzberg. Visitar mercats, com el d'ahir dissabte a la vora del riu Spree, al costat de la catedral o Flohmarkten, mercats de segona com el d'avui, que fan tots els diumenges, al MauerPark i que és el més gran de la ciutat, i done fe. Encara que l'experiència no ha sigut tan agradable amb el gel i l'aigua al terra. És increïble com és de gran i totes les rareses que algú pot vendre.

Avuí sopar a casa i prendre alguna cosa a un bar prop i a dormir. Els darrers dos dies ja hi va haver prou, i demà ja vorem.

Pujaré les fotos del que parle prompte.

18:25 Prenzlauer Berg, Berlín

dimarts, 21 de desembre de 2010

Neu i tornada a casa pel nadal


Fa dies que no para de nevar. Segons diuen els "colons" mai havia nevat tant a la ciutat, ni l'any passat, que ja havia sigut alguna cosa extraordinària. A més que aquest any el fred s'ha dona't aire en vindre encara més ja que normalment s'esperen coses així pel gener i febrer.


En un principi era tot genial, alçar-te, obrir les persianes i veure-ho tot blanc, però blanc de veritat, no com a Montserrat, on com a molt, algun any ha caigut un poc de gel i neu que es queda en quatre plantes. Tal i com van anar passant els dies, nevava més i la neu s'ha anat estenent pels carrers com un nou ciment permanent. Com ja he dit, primer era tot preciós però ara, m'ha fet aborrir, o fins i tot, maleir la neu. Estic cansat de vigilar on pose el peu, d'enfonsar-me en la neu i de mullar-me tot els peus, quan aquesta transpassa els meus dos parells de mitjons en cada peu.

De vegades, he de reconéixer, que torna a agradar-me, va a etapes. Per exemple, aquests darrers dos dies, veies per tot arreu xiquets arrosegats pels pares, en trineus al més pur estil cinematogràfic, de fusta fets a mà. També els parcs plens, i els tossals copats, convertits en una pista de trineus.


Avuí m'he topat un home, que anava de matí a treballar amb esquís! Amb la seua maleteta i vinga, camp a través pels parcs i els carrers. I és que, no és mala idea: continuament veus cotxes bloquejats o els que veus anant, van amb por i a pas de tortuga. Els trens també pateixen les consequències i arriben tard o fins i tot, no arriben, com li va passar al meu amic Pascual del Perelló, que intentava arribar a l'aeoport per marxar a casa a temps, i no va poder.


De vegades, et veus involucrat en una baralla de boles de neu que no t'esperaves o et diverteixes fent ninots de neu dels més típics.



De Nadal a Köln

Això sí, sempre amb els meus "langeunterhose" (pantalons interiors), barret, bufanda, guants i dos parells de mitjons.


Ahir vaig probar un nou esport per a mí: el bici-sky. M'encanta. De vegades pel gel, de vegades esfonant-te per la neu, l'heu de provar. Avui m'he limitat a fer compres gastronòmiques de nadal per a dur-me al sud. Entre elles destaca el Christstollen:


Un dolç tradicional, que sembla ser mes famós de dresden, amb panses, llima, sucre, etc etc. Allà el duc!



Ah, també he donat classe de castellà avui, que tinc un alumne des de fa 2 setmanes! I poc més, diumenge vaig ajudar en una mudança, i guanyar uns dinerets, després al cinema. La majoria dels meus amics ja estan a les seues cases mediterrànies, falte jo. Ja ho he notat en classe.


La veritat és que trobe a faltar un poc la terreta. Només pensar que he arribat a les 22h a casa fa una estona, corrent, sense saber on ficar el peu, si estacar-lo en la neu al gel, ràpid per arribar com més prompte possible a casa perquè feia -10 graus de sensació i no duia els pantalons interiors… S'ha fet una pasta de neu per tot arreu... Malgrat això, ja he dit que de vegades m'agrada, em fa il·lusió viure totes aquestes novetats per a mí, diferències alemanyes, per tonteria que siga.


Les notícies mostren esta zona d'europa en estat caòtic per la neu, però el nostre aeroport no està tancat. Em queden 2 dies, dimecres a les 6.40 està previst que isca el meu vol, Montserrat, allà vaig!


divendres, 26 de novembre de 2010

Hivern, nadal i neu

L'hivern ja està inequivocament ací. Les darreres setmanes la temperatura no pujava dels 8 graus i aquests dos últims dies s'ha mantingut entre els -2 i els 5.

Ahir a la nit, la pluja tan rutinària de Colònia es transformà en neu cap a les 24h, quan tornava a casa. Avui, en alçar-se he pogut vore tots els terrats nevats, les voreres blanques i la gent intentant no caure un bac pel gel. Ara fa -1 graus, són les 6 de la vesprada (òbviament, des de les 5 ja fosc) i fa un verd...

No obstant la neu sols s'ha mantingut unes hores als carrers i després fins ara als terrats i parcs, gràcies a un sol "que badava les penyes", que semblava el resultat d'haver-se quedat els núbols ben descansats després de vessar tot això. Ara són les 4.30 del matí i vinc ara de sopar i eixir una estona i fa -1 grau, sensació de -4 segons euronews de Colònia. Aquesta vegada no m'ha pillat desprevingut: pantalons interiors, dos parells de mitjons, orelleres, bufanda, guants i nosequantes capes.

Més val una imatge que mil paraules:
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
Fer clic amb el botó dret i obrir en una nova finestra
Passar les fotos cap a la dreta una vegada ja a l'àlbum



Per altra banda, ja fa dies que començaren els famosos mercats de nadal, tradicionals a les ciutats alemanyes. Mentre als pobles valencians s'està escampant la costum dels mercats medievals a l'hivern, ací forma part de cada ciutat des de fa molts anys. Les ciutats es guarneixen amb mercats situats en les principals places, que en el cas de Colònia són Rudolfplatz, Heumarkt, Neumarkt, els voltants de la catedral i dos més que es troben a l'Stadtgarten (Parc de la ciutat) i les afores de la ciutat en una espècie de poble adherit.

Cada Kölner (gentilici de Colònia en alemany) en defensa un. A mi m'agrada el de Neumarkt, el més gran i complet. Aquest, junt al de la catedral, tenen, a banda de desenes de casetes de fusta plenes de menjar, beguda i detalls de nadal manufacturats, uns escenaris on fan teatres, toquen bandes, canten cors, etc. Així, els mercats es converteixen en un punt d'oci, de trobada durant el nadal, on la gent queda amb els amics després del treball, per beure l'anomenat "Glühwein", que es tracta d'un vi calent i dolç, servit en tasses amb motius de cada mercat que et cobren quan consumeixes i que, per tant, te la pots endur com a record. Malgrat el fred, és cert que amb la tassa a la mà i amb uns bons dolços a la boca se supera. No obstant, personalment no recomane el vi més que per a dir que l'heu provat. Us deixe ací una foto que fa d'enllaç a totes les altres (a l'àlbum de Picassa hi ha fotos del mercat de Neumarkt i de la Dom o catedral.

Mercat de Neumarkt
(obrint en una nova finestra i passar les fotos cap a la dreta una vegada ja a l'àlbum)
Mercat de la Dom:

De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln

dissabte, 13 de novembre de 2010

Karneval 11.11.2010



Dijous passat la ciutat sencera es va despertar matí per reunir-se a la plaça de Heumarkt per donar la benvinguda al famós Carnaval de Colònia.

Tradicionalment, la crida d'aquesta celebració té lloc l'11 del mes 11 a les 11 del matí, 11 minuts i 11 segons, bé, depenent del rellotge de cadascú, i representa l'obertura del carnaval, que no es tancarà fins març de l'any següent. Què significa això? que des d'aquest dijous passat fins febrer de l'any que vinent, tots els dies és carnaval. Sí, això diuen i sona a llegenda o tradició perduda, però no. Ahir vaig veure un home amb unes coses al cap, i no era l'únic. Als habitants de Colònia els encanta disfressar-se. Tot i això, ningú s'extranya, una ciutat tan oberta, multicultural i jove ho tolera tot; pots anar vestit com siga, estigues dins del carnaval o no, que ningú et mirarà malament.

Tornant al tema del carnaval. Si bé és cert que tots els dies d'ara endavant serà carnaval, les celebracions no es viuran fins sobretot al febrer, ja que arriba el nadal que l'eclipsa amb els seus mercats, arbres i tota la parafernàlia teatro-musical, guarnida amb el famós Glüwein, o vi calent que ajuda a tots a entrar en calor.

Bé, jo no hi podia faltar i vaig unir-me a la festa des de les 11 del matí fins les 4.30 de la nit, aguantant fred i plutja però gaudint moltíssim, com no, disfressat. Absolutament tots els locals estaven plens, sobretot a Zülpicher Strasse, és a dir, el carrer al costat del meu i l'extrem mateix del meu (Roonstrasse) així com baix de ma casa, a la Hellers Brauerei, on hi havia una festa molt famosa i la cua arribava fins el carrer següent. El portal de ma casa saturat, és a dir, nosaltres en situació privilegiada. En aquest cas no hi havia una gran cavalcada com al març, això sí, vam poder veure actes de cultura tradicional d'aquest estat o "Land". Una curiositat és la restricció en la compra d'alcohol. Es podia, clar, consumir alcohol a qualsevol local d'hosteleria però als supermercats, quioscs, etc, res que no fora cervessa. A banda de dependents per tot arreu dels supermercats, les prestatgeries de begudes alcoholiques es tapen amb grans lones, seguint una normativa de la ciutat. La nit acabà sense incidents.

Enllaços del carnaval:

Explicació viquipèdia (castellà): http://es.wikipedia.org/wiki/Carnaval_de_Colonia

Video reportatge d'aquest dijous web de notícies de la ciutat: http://www.ksta.de/portal/videos/index.php?bcpid=14193513001&bctid=671529015001



Un poc de folk de Colònia. Aquesta cançó va sonar el dijous unes 1234 vegades:

dimecres, 10 de novembre de 2010

Tardor

"La tardor, rerevera, primavera d'hivern santmiquelada o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de març en l'hemisferi sud i entre el 22 iel 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord.

Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra." (Viquipèdia)


M'havien comentat que ací a Colònia paradògicament hi ha gent que espera la fi de l'estiu. Jo no ho vaig poder entendre fins aquestes darreres setmanes. M'encanta poder veure ben diferenciades cada una de les estacions de l'any i poder apreciar-les degudament la seua individualitat. Ara, encara que ja s'acaba, he de dir que m'ha impressionat la tardor ací. Les muntanyes de fulles a les vores dels camins on en pots esfonsar fins desaparéixer, els remolins defulles de colors, que semblava que estiguera dins d'un catal·leg de “El Corte Inglés moda de Otoño”, més que res perquè de fons hi havia alemanys i alemanyes vestides amb gorros, grans “xaques” i rossos, com en aquestos butlletins de roba, etc.


Ara espere amb ganes veure els mateixos parcs i carrers que apareixen en les següents fotos, coberts de blanc.

De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln

De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln
De Un valencià a Colònia - Ein Valenzianer in Köln

diumenge, 7 de novembre de 2010

Dos mesos a Colònia 6/09 - 6/11


Ja al novembre, ahir va fer dos mesos que visc a Wurstland. Comencí les classes a la universitat l'11 d'octubre, un poc tard si ho compares a València i després d'unes primeres setmanes caòtiques, canviant assignatures, provant-ne de noves i composant el contracte d'estudis definitiu (el tant famós “learning agreement”), puc afirmar que ja he entrat en la rutina alemanya.

La Universitat:

No tinc molts crèdits, el que em deixa molt de temps lliure. L'intente omplir amb tàndems lingüístics, cursos de la Volkshochschule i, no vaig a negar-ho, eixir molt:, dinars, sopars, festes, passetjos, turisme i esport. Aquestes darreres setmanes no he parat molt per casa, encara que vull posar-li remei a això.

La meua universitat es diu Fachhochschule Köln que es traduiria com “Universitat de Ciències Aplicades” com utilitzen quan escriuen en anglès i la meua facultat és l'Institut de Comunicació Multilingüe i Traducció. Em queda a 15 minuts en tramvia, tot comptant ja les esperes, a Ubiering o uns 12 minuts amb bicicleta (els carrils bicis sembla que els regalen i anar a la uni és com una cursa sense competència, envoltat de bicis, ben alt, i sempre amb prioritat). Desgraciadament, el dissabte passat se'm punxà la roda de la bici i no feia molt que se m'havia trencat el cable de la dinamo. La reparació en total eren 25€, i tenint en compte que la bici em costà sols 35 i que també li hauria d'arreglar les marxes que no van molt bé, no paga la pena reparar-la, de cap al mercat de bicis (Flohmarkt) de dissabte a comprar una de nova.


La universitat és un edifici dels anys cinquanta que es divideix en ala “West” (oest) i “Ost” (est) i on tinc totes les classes al tercer pis, després de pujar unes escales rotllo Harry potter, 35 esglaons per pis. Tinc la “Mensa” o cafeteria adherida, on es pot degustar magnífics plats alemanys, guarnits amb típiques salses alemanyes i el qual intente freqüentar el menys possible: odie aquesta dependència salsera dels alemanys, i en general, el seu menjar de calent (no em prive, això sí, dels kebaps, falafels i pizzes, i totes les Süssigkeiten (dolços) que els alemanys saben preparar amb tanta manya.

Acotació: mare, també menge fruita i llentilles eh!

El que m'agrada de la universitat és la tecnologia: al carnet d'universitari s'incorpora un xic amb el que pots pagar tant els menús de la cafeteria, com a les màquines de begudes o sandvitxos així com ingressar-hi els diners del “Pfand” o dipòsit/impost de les botelles que acabes de buidar als contenidors electrònics per a plàstic. A més, aquest Studentaussweis, la targeta d'estudiant, també et val per viatjar al transport públic, per les taquilles electròniques de la biblioteca, per fotocopiar i imprimir o per anar fins la frontera holandesa, belga o de la resta d'estats federals d'Alemanya. El que no m'agrada, en canvi, és la seua puntualitat.

Tornant al tema dels crèdits, en tinc 40 per a tot el curs. Això sí, m'he matriculat en assignatures de la Universitat Jaume I de les que m'examinaré al setembre per no perdre part del curs, i en total són vora 70 crèdits. Les assignatures són desgraciadament i per voluntat pròpia la majoria en anglès, dic desgraciadament perquè no són en alemany, i dic per voluntat meua perquè cursar-les en alemany, almenys les que hi havia de traducció, era un suicidi universitari. En resum tinc una assignatura de cultura i societat de l'Estat Espanyol, que em convaliden per una de semblant a la UJI. L'assignatura és en alemany (aquesta sí!) però tracta sobre coses que ja tinc vistes, com podeu imaginar, encara que de vegades la professora s'emociona i tractem temes de lingüística i origen de les llengües; les diverses grans famílies lingüístiques (Romànica, Germànica, Eslava, Celta, Iraniana,, India, Grega...) i descobrim coses com ara que les llengües europees “indogermàniques” estan basades en els parlars dels pobladors de l'actual Índia). La estrella és la professora Aina Torrent (enllace a un blog on es parla d'ella), procedent de Barcelona i professora també de una universitat de Suïssa, no recorde quina, que es preocupa per ensenyar la clara multiculturalitat de la península a aquests germànics.


Altra classe és Kompetenzweiterung Englisch, és a dir, com una continuació de gramàtica anglesa, amb la professora Schuch, una pro-britànica casada amb un anglès de Liverpool i a qui no li falten anècdotes d'aquesta ciutat. També la tinc a Kulturraumstudien Englisch, çò és, estudis culturals dels països de parla anglesa i a Vertiefung Landeskunde, on es profunditza en el tema del sistema de classes anglès que encara es manté i el seu passat. Per últim, i per omplir crèdits de lliure elecció, aprenc italià! Sí, italià amb la senyora Nicolaionni, en unes lliçons bilingües (italià-alemany) i que, afortunadament, sembla fàcil. Ah i un apunt: és cert això que donen colps a les taules enlloc d'aplaudir a les classes: alemanys...

La meua facultat

divendres, 29 d’octubre de 2010

Paella de valentzia


Molts ja el coneixíeu via el meu facebook, però aquest video de l'any de la picor emès per la televisió de Baviera es mereix una entrada al blog. Sent que no estic deixant els alemanys en molt bon lloc, però m'ho posen tant fàcil…








El cantant és italià, per això l'accentarro que solta. Com veieu, empren tres cassoles per la paella, sí, molt típic valencià, així com els vestits que porten… cal riure encara que és trist com triomfen els esteriotips… M'ha fet feliç que quan explicava als alemanys que coneixia que res d'això quadrava amb la realitat ja ho sabien. Bé, almenys et serveix per estudiar-te les prepositions… XD