dijous, 14 d’abril de 2011

Viena, Àustria

Hola fidels lectors!

M'he de disculpar per tal demora en la meua següent entrada però ja torne a prémer les tecles, ara des de Viena!

He sortit de casa a Colònia, a contra rellotge, com sempre, i corrents per l'aeroport però he arribat a temps al meu vol de Germanwings (companyia nascuda i amb la seu a Colònia) que ofereix vols de preus simpàtics a capitals europees com és el cas de Viena.

Les meues primeres impressions han sigut també estressants. Sol a l'aeroport, he buscat els trens, i resulta que n'hi ha de tres tipus i en llocs diferents: el Z, el CAT, i el metro (que no tenia accès a l'aeroport). Després de decidir-me per un, i comprant un bitllet que no tenia clar que fora el correcte (info per a futurs viatgers a Viena: Einzelticket: 3,60 de l'aeroport (Flughafen) al centre (Wien-Mitte)), he agafat el següent tren regional a la ciutat. Allà, baix la plutja, no tenia ni idea d'on estava ni com anar a l'hotel, on se suposa que arribarien també els meus pares amb el grup amb què viatjaven. Ells encara volant, he buscat internet per ací i per allà fins connectar-me al ciberespai i nodrir-me d'informació sobre línies de metro, trens i carrers de la capital de les cafeteries. Assegut al terra al centre comercial on estava, arriba un guàrdia i m'informa, amb el seu rar accent autríac, que estava prohibit asseure's al terra. I eixa és altra, l'accent. Ho sent Jose i Daiana que esteu fent Erasmus a Àustria, però em resulta extrany i graciós. Sembla com alemany tancat dels alps, amb el crit de iolalaiuu, o com s'escriga. Aquest alemany sí que és fort i sona tosc com el que imiten els no germanoparlants per riure-se'n.

A l'atac, línies de metro al cap, Wien-Mitte fins Stephan Platz amb la línia 3, després transbordament a la 1 roja, fins Alte Donau (Vell Danubi, sí sí, el riu), després de passar per una dotzena de parades. En baixar, m'he adonat que les portes s'obrin manualment, sí sí, no donant-li al botonet, això no és manual, sino que semblen portes de fusta i les has d'arrosegar deslliçant-les a la bora com en un tramvia de Lisboa.

Faltava el darrer tram: creua el riu Danubi caminant sota la plutja i amb la maleta. Fresquet però aconseguit. I ara escric a un restaurant que no té res a vore amb Viena, des d'un McDonalds, després de arribar a l'Hotel, preguntar pels meus pares i dir-me que no havien arribat, preguntar per internet i dir-me que no hi ha. Aquesta volta sí que li he d'agraïr una cosa a la cadena del tio Ronald: gràcies pel "MCdonalds-FreeWLAN", i sense consumir res!

Continuarà

PD: escrit a corre cuita, aquest missatge pot contindre perilloses errades ortogràfiques. Mantenir fora de l'alcanç dels xiquets.