diumenge, 9 de gener del 2011

Tornada a Köln i Berlin

Pensat i fet. Escric des de Berlín, l'excapital prussiana, durant uns dies que es podrien considerar càlids (de 4 a 8 graus), si tenim en compte l'estat caòtic en què ha estat la ciutat les anteriors setmanes.

La veritat és que quasi no he notat l'arribada a Colònia. El dilluns a les 23h vaig aterrar-hi i trobar-me a Pascual arreplegant la seua maleta, ja que ell venia de Berlín de celebrar el cap d'any amb amics. Tres dies de classe, disfrutar l'absència de neu i cap a Berlín el divendres. La veritat és que dos canvis de ciutat en una setmana es fa pesat. A l'àvió ja ho vaig notar, em semblava ja com agafar un autobús, i no només perquè volava amb una companyia de baix cost.

A més, tenia veíns entretinguts. La senyora del costat, alemanya, es va posar quasi a plorar perquè s'havia deixat uns anells a l'oficina. Jo em vaig fer com si no l'haguera entés molt bé ni sabera parlar... Després, trobar la casa de Josep, on em quedava. Arribe a l'aeroport, agafe un tren direcció a Berlín (l'aeroport està a uns 40 minuts del centre amb tren de rodalia) i pregunte a uns estudiants que també anaven més o menys al mateix lloc. Resulta que preguntí a gent que tenia menys idea que jo, i em feren baixar-me en Ostkreuz, per a fer transbordament (la meua destinació era, per cert, Prenzlauer Berg, Prenzlauer Alle concretament. Total, allà pregunta a altra gent i cadascú em diu una cosa. Al final vaig al centre, a Alexanderplatz i allà tinc la sort de trobar un senyor que anava en la mateixa direcció i que m'acompanyà al tramvia que havia d´agafar i es baixà una parada abans.
És el que tenen les grans ciutats... grans distàncies, grans xarxes de transport i molt de mareig. A Alexanderplatz per exemple, et pots quedar embobat amb tots els tràfecs que se sent: el tren passa per dalt de tu, els tramvies al mateix temps, et toquen la campana perque t´apartes, els Velotaxis (bicis) quasi se't mengen, de gent no en sobra i només queda pensar que el metro passa per baix de tu constantment.

I és que duia al cap frases de Pascual, del seu cap d´any ací: "Berlín és que és fins i tot massa gran. Tardàvem hores d'anar d'un lloc a un altre de la ciutat".
I té raó. Una característica que li trobe és el seu esperit soviètic, a algunes parts. A diferència de quan vaig vindre fa uns anys per l'agost, ara, amb el gel i restes de neu, la gent tapada i el vent, ets sents passejant perfectament per una gran avinguda de Moscou. Avingudes infinites, rectes i monòtones. Encara que això no és tot Berlín, clar, també té altres encants, o com diuen els berlinesos "Armer aber sexy" ("Pobre peró sexy).

La veritat és que ja tinc visitats tots els típics racons, des que vaig vindre la priemera vegada i aquesta volta buscava eixir un poc més de nit i explorar de dir allò no tant típic: passejar per barris de nivell i contrastar-los amb altres de turcs com el Kreuzberg. Visitar mercats, com el d'ahir dissabte a la vora del riu Spree, al costat de la catedral o Flohmarkten, mercats de segona com el d'avui, que fan tots els diumenges, al MauerPark i que és el més gran de la ciutat, i done fe. Encara que l'experiència no ha sigut tan agradable amb el gel i l'aigua al terra. És increïble com és de gran i totes les rareses que algú pot vendre.

Avuí sopar a casa i prendre alguna cosa a un bar prop i a dormir. Els darrers dos dies ja hi va haver prou, i demà ja vorem.

Pujaré les fotos del que parle prompte.

18:25 Prenzlauer Berg, Berlín