dimecres, 11 d’agost del 2010

Missió 1: 4a part: dimecres (mittwoch)

Bon dia! Si es pot dir així un dia d’agost fresc i mig plovent (tot serà qüestió d’acostumar-se.

Avui és dia 11 i m’he despertat a Kalk Kapelle, a l’est de Colònia, est del Rin.
Abans de contar-vos què dimonis faig ara ací, acabaré la jornada d’ahir:

Vaig visitar el meu segon pis (iuhuuu) però no canteu victòria, resulta que finalmente la xica sols volia llogar la seua habitació per dos mesos (la molt gata). Els seus companys semblaven molt simpàtics, els tres estudiaven educación especial i el pis estava aseat.
Després de la decepció, amb la solana que feia (el primer dia que veig sol de veritat per ací) vaig para a descansar i buscar més coses per Internet a un barutxo i prendre’m una coca-cola mentre usava la seua WI-FI, (va ser quan amb parlar amb vosaltres Miquel i Paqui per l’Skype). Vaig topar-me després voltant un restaurant “espanyol” LA GUITARRA i on abusaven, massa, dels preus.

Era ja la 1 i mitja i a les 2 havia quedat amb Maria (la d’Algemesí) per dinar al seu pis així que (ja dominant el sistema de transport, per fi!) vaig agafar les conexions precises per arribar a Deutz-Kalker Bad, on viu a una residència d’estudiants, pegada a la seua facultat d’arquitectura. Vam dinar peixet amb creïlles al forn, malgrat el que diga Maria, estava molt bo i després volta pel centre, visita de l’oficina de turisme, tour per la Haupbahnhof (o estació principal de trens) i passeig per la vora del rin. Com no, ple de guiris tombats apofitant eixos durant tot l’any anhel·lats rajos de sol; com si foren morses, tots damunt la gespa.

Pel centre tot era un cor d’instruments variats en cada carrer (em sumaré jo amb la dolçaina!) i vam rebre a Jan i Delia i ferem un tour guiat per l’Altstadt, la ciutat vella.

Turisme romà, diria jo. Jan és un apassionat de la història de Colònia i em va delectar amb curioses històries de cada racó de la part vella i romana de la ciutat.

Vam visitar unes restes de l’aqüeducte, de les portes d’entrada a la ciutat, les muralles, botigues on venen troballes romanes a molt bon preu, com antigues monedes per 6 euros, això sí, estan fetes merda. Vam veure també l'ajuntament, on, quan es casen, està prohibit llançar arròs per l'atac massiu dels coloms… tot el que us podré ensenyar de bon grat si em feu una visita.

Resulta que colònia, després de Trier, és una de les ciutats amb més restes romanes d’Alemanya i els passa un poc com a roma o Italia en general, si excaven, la "caguen"; em contaven que, una torre que veureu si veniu a visitar-me i que està al museu romà al costat de la Dom (catedral), d'origen romà, la van trobar uns amics seus en el soterrani de sa casa, quan decidiren ampliar-lo i picar la paret. Cridaren als del museu, i els van intervindre l casa per mesos. Això sí, no van haver de pagar res i els van pagar a ells. Ara podreu veure una majestuosa torre amb columnes romanes al Römisches und Germanisches Museum.

En alguna entrada futura explicaré què té de curiós aquesta unió entre romà i germànic en la història de Colònia.

Ací al pis hi vaig arribar a les 9 de la nit, quan ja havien sopat
(Kalk Kapelle ), ocupant l'habitació d'un activista del ioga i proIndia XD, un racónet molt typisch alemany: amb el llit elevat i aprofitant l'espai de baix, molt gran, amb dos sofàs a dins...
Els cohabitants, molt simpàtics, que m’oferiren un formatge deliciós, pa negre i dur Alemany i una conversa enriquidora. Els vaig regalar el cartró de tabac que van demanar per email, un cartó complet, encara que ho deien de broma i, en tot cas, sols volien una caixeta, i estaven molts agraïts (tot i que només el novio de Betty, és el que fuma).
búsqueda pis de nit per internet mentre queia una de bona a fora.

Avui, he dormit un poc malament, amb fred per tots els costats i m'ha despertat uns que estan fent obres però bé.

Ha arribat el company de pis de Betty, no recorde el nom, un rubiet que ha estudiat enginyeria i és tècnic de so. Ara ha arribat de l'oficina, però ja el vaig conéixer anit quan va vindre des d'un poble al sud d'Alemanya on hi feien un festival i l'havien contractat. Tot d'una tirada amb el cotxe. És molt simpàtic, i és tímid amb l'anglès, per tant, millor per a mi perquè em sent obligat a forçar l'alemany, poc a poc...

Ara fa fresca, està núbol, ha plogut tota la nit i escric aquestes línies quasi a les 11.

Marxaré de nou cap a l'Studentenwerk i tornaré cap ací per dinar amb l’alemany company de pis, llàstima no saber el nom. I a les 6 tinc cita amb Lydia, que m’ensenyarà el seu pis.

Doncs no res més, què passeu un bon dia!

1 comentari: