Dos mesos a Colònia 6/09 - 6/11

Ja al novembre, ahir va fer dos mesos que visc a Wurstland. Comencí les classes a la universitat l'11 d'octubre, un poc tard si ho compares a València i després d'unes primeres setmanes caòtiques, canviant assignatures, provant-ne de noves i composant el contracte d'estudis definitiu (el tant famós “learning agreement”), puc afirmar que ja he entrat en la rutina alemanya.

La Universitat:

No tinc molts crèdits, el que em deixa molt de temps lliure. L'intente omplir amb tàndems lingüístics, cursos de la Volkshochschule i, no vaig a negar-ho, eixir molt:, dinars, sopars, festes, passetjos, turisme i esport. Aquestes darreres setmanes no he parat molt per casa, encara que vull posar-li remei a això.

La meua universitat es diu Fachhochschule Köln que es traduiria com “Universitat de Ciències Aplicades” com utilitzen quan escriuen en anglès i la meua facultat és l'Institut de Comunicació Multilingüe i Traducció. Em queda a 15 minuts en tramvia, tot comptant ja les esperes, a Ubiering o uns 12 minuts amb bicicleta (els carrils bicis sembla que els regalen i anar a la uni és com una cursa sense competència, envoltat de bicis, ben alt, i sempre amb prioritat). Desgraciadament, el dissabte passat se'm punxà la roda de la bici i no feia molt que se m'havia trencat el cable de la dinamo. La reparació en total eren 25€, i tenint en compte que la bici em costà sols 35 i que també li hauria d'arreglar les marxes que no van molt bé, no paga la pena reparar-la, de cap al mercat de bicis (Flohmarkt) de dissabte a comprar una de nova.

La universitat és un edifici dels anys cinquanta que es divideix en ala “West” (oest) i “Ost” (est) i on tinc totes les classes al tercer pis, després de pujar unes escales rotllo Harry potter, 35 esglaons per pis. Tinc la “Mensa” o cafeteria adherida, on es pot degustar magnífics plats alemanys, guarnits amb típiques salses alemanyes i el qual intente freqüentar el menys possible: odie aquesta dependència salsera dels alemanys, i en general, el seu menjar de calent (no em prive, això sí, dels kebaps, falafels i pizzes, i totes les Süssigkeiten (dolços) que els alemanys saben preparar amb tanta manya.

Acotació: mare, també menge fruita i llentilles eh!

El que m'agrada de la universitat és la tecnologia: al carnet d'universitari s'incorpora un xic amb el que pots pagar tant els menús de la cafeteria, com a les màquines de begudes o sandvitxos així com ingressar-hi els diners del “Pfand” o dipòsit/impost de les botelles que acabes de buidar als contenidors electrònics per a plàstic. A més, aquest Studentaussweis, la targeta d'estudiant, també et val per viatjar al transport públic, per les taquilles electròniques de la biblioteca, per fotocopiar i imprimir o per anar fins la frontera holandesa, belga o de la resta d'estats federals d'Alemanya. El que no m'agrada, en canvi, és la seua puntualitat.

Tornant al tema dels crèdits, en tinc 40 per a tot el curs. Això sí, m'he matriculat en assignatures de la Universitat Jaume I de les que m'examinaré al setembre per no perdre part del curs, i en total són vora 70 crèdits. Les assignatures són desgraciadament i per voluntat pròpia la majoria en anglès, dic desgraciadament perquè no són en alemany, i dic per voluntat meua perquè cursar-les en alemany, almenys les que hi havia de traducció, era un suicidi universitari. En resum tinc una assignatura de cultura i societat de l'Estat Espanyol, que em convaliden per una de semblant a la UJI. L'assignatura és en alemany (aquesta sí!) però tracta sobre coses que ja tinc vistes, com podeu imaginar, encara que de vegades la professora s'emociona i tractem temes de lingüística i origen de les llengües; les diverses grans famílies lingüístiques (Romànica, Germànica, Eslava, Celta, Iraniana,, India, Grega...) i descobrim coses com ara que les llengües europees “indogermàniques” estan basades en els parlars dels pobladors de l'actual Índia). La estrella és la professora Aina Torrent (enllace a un blog on es parla d'ella), procedent de Barcelona i professora també de una universitat de Suïssa, no recorde quina, que es preocupa per ensenyar la clara multiculturalitat de la península a aquests germànics.

Altra classe és Kompetenzweiterung Englisch, és a dir, com una continuació de gramàtica anglesa, amb la professora Schuch, una pro-britànica casada amb un anglès de Liverpool i a qui no li falten anècdotes d'aquesta ciutat. També la tinc a Kulturraumstudien Englisch, çò és, estudis culturals dels països de parla anglesa i a Vertiefung Landeskunde, on es profunditza en el tema del sistema de classes anglès que encara es manté i el seu passat. Per últim, i per omplir crèdits de lliure elecció, aprenc italià! Sí, italià amb la senyora Nicolaionni, en unes lliçons bilingües (italià-alemany) i que, afortunadament, sembla fàcil. Ah i un apunt: és cert això que donen colps a les taules enlloc d'aplaudir a les classes: alemanys...

La meua facultat