dimarts, 21 de desembre del 2010

Neu i tornada a casa pel nadal


Fa dies que no para de nevar. Segons diuen els "colons" mai havia nevat tant a la ciutat, ni l'any passat, que ja havia sigut alguna cosa extraordinària. A més que aquest any el fred s'ha dona't aire en vindre encara més ja que normalment s'esperen coses així pel gener i febrer.


En un principi era tot genial, alçar-te, obrir les persianes i veure-ho tot blanc, però blanc de veritat, no com a Montserrat, on com a molt, algun any ha caigut un poc de gel i neu que es queda en quatre plantes. Tal i com van anar passant els dies, nevava més i la neu s'ha anat estenent pels carrers com un nou ciment permanent. Com ja he dit, primer era tot preciós però ara, m'ha fet aborrir, o fins i tot, maleir la neu. Estic cansat de vigilar on pose el peu, d'enfonsar-me en la neu i de mullar-me tot els peus, quan aquesta transpassa els meus dos parells de mitjons en cada peu.

De vegades, he de reconéixer, que torna a agradar-me, va a etapes. Per exemple, aquests darrers dos dies, veies per tot arreu xiquets arrosegats pels pares, en trineus al més pur estil cinematogràfic, de fusta fets a mà. També els parcs plens, i els tossals copats, convertits en una pista de trineus.


Avuí m'he topat un home, que anava de matí a treballar amb esquís! Amb la seua maleteta i vinga, camp a través pels parcs i els carrers. I és que, no és mala idea: continuament veus cotxes bloquejats o els que veus anant, van amb por i a pas de tortuga. Els trens també pateixen les consequències i arriben tard o fins i tot, no arriben, com li va passar al meu amic Pascual del Perelló, que intentava arribar a l'aeoport per marxar a casa a temps, i no va poder.


De vegades, et veus involucrat en una baralla de boles de neu que no t'esperaves o et diverteixes fent ninots de neu dels més típics.



De Nadal a Köln

Això sí, sempre amb els meus "langeunterhose" (pantalons interiors), barret, bufanda, guants i dos parells de mitjons.


Ahir vaig probar un nou esport per a mí: el bici-sky. M'encanta. De vegades pel gel, de vegades esfonant-te per la neu, l'heu de provar. Avui m'he limitat a fer compres gastronòmiques de nadal per a dur-me al sud. Entre elles destaca el Christstollen:


Un dolç tradicional, que sembla ser mes famós de dresden, amb panses, llima, sucre, etc etc. Allà el duc!



Ah, també he donat classe de castellà avui, que tinc un alumne des de fa 2 setmanes! I poc més, diumenge vaig ajudar en una mudança, i guanyar uns dinerets, després al cinema. La majoria dels meus amics ja estan a les seues cases mediterrànies, falte jo. Ja ho he notat en classe.


La veritat és que trobe a faltar un poc la terreta. Només pensar que he arribat a les 22h a casa fa una estona, corrent, sense saber on ficar el peu, si estacar-lo en la neu al gel, ràpid per arribar com més prompte possible a casa perquè feia -10 graus de sensació i no duia els pantalons interiors… S'ha fet una pasta de neu per tot arreu... Malgrat això, ja he dit que de vegades m'agrada, em fa il·lusió viure totes aquestes novetats per a mí, diferències alemanyes, per tonteria que siga.


Les notícies mostren esta zona d'europa en estat caòtic per la neu, però el nostre aeroport no està tancat. Em queden 2 dies, dimecres a les 6.40 està previst que isca el meu vol, Montserrat, allà vaig!