Missió 1: Dimecres - dissabte Pis aconseguit

Dimecres

________

Pis aconseguit

Missió complerta, per fi, genial! Ja tinc sostre per protegir-me de l'humit oratge que regna per ací dalt per al pròxim curs! La 6a planta de l'edifici número 31 de Roon Strasse, al districte de Neustadt-Süd, prou cèntric i al costat de Zülpicher Platz, zona molt freqüentada. El pis és el més alt de l'edifici i és de dues habitacions. El compartiré amb una xica estudiant de medicina molt simpàtica, espabilada i…alemanya! La pega: el xic que tenia ara l'habitació, s'emporta tots els seus mobles, així que em toca com a molts estudiants ací: comprar-ne als vells estudiants erasmus o altres que deixen els seus pisos, buscar per Ebay ofertes, anar a mercats populars (Flohmarkten) o anar a Ikea (recurs més emprat per ací).

Pròximament pujaré fotos del meu futur raconet i lloc d'hospedatge pels qui em voleu visitar.

Tot això va ser dimecres de vesprada. Eixia a les 7 del pis amb un somriure a la cara que no me'l podia treure res ni ningú. Per fi, un poc desestressat. No obstant, sí que va haver un factor inesperat i exterior que em va fastidiar el dia: una pluja mortal!

A les 8, començà a caure com si el món s'acabara. Després d'un dia de sol, no era d'esperar que poguera caure tal "poalà" d'aigua durant 2 hores. Tot el món corrent, refugiant-se, jo sense paraigües, em tocà comprar-li'n un a un turc. Sol per Neumarkt, refugiat a una parada de metro vaig rebre una trucada inesperada. Era Tom, un estudiant de traducció que vaig conéixer per internet abans de vindre i que estudiava castellà. Es preguntava si, com vam parlar, podiem quedar per prendre alguna cosa i constituir un Tàndem lingüístic com en diuen: intercanvi de castellà per alemany. Classes gratuites, per dir alguna cosa.

Doncs vam quedar i, per a la meua alegria, em va ajudar amb un dels entrebancs que no em permetien descansar: El contracte d'estudis!

En 5 minuts, em va aclarir el que no m'ha pogut aclarir (o no ha volgut) la meua suposada tutora erasmus en 4 mesos.

Dijous:

_____

Visita a Ikea! Mini (com li diuen tots a Michael, company de pis) necessitava uns mobles per la seua habitació. Va buscar per internet perquè volia alguna cosa especial, amb història però al final va caure com tots a les urpes d'Ikea. Doncs allà anàrem Mini, Betty i jo amb el cotxe. Hi ha dos "Ikees" prop de Colònia: el de Brühl, sí, com Daniel Brühl, i un pel nord.

Era immens, vam jugar amb les mobles, Mini pogué decidir-se quina cómoda comprar i em vaig traure la TARGETA FAMILY! per a futures compres (és gratuïta i et fan descomptes en molts articles).

Finalment vaig signar el contracte del pis i vam eixir de nit a "Trash chick" on disfrutàrem del seu futbolí o "Tischfußball" unes hores.

Divendres:

Després del pes que m'he llevat del damunt, ara cal disfrutar un poc de Colònia, sense descuidar, les poquetes coses que em queda per preparar: contracte d'estudis, trobar mobles, telèfon, registrar-me en la ciutat, obrir-me un compte bancari, registrar-me en la universitat… uff

Bo, aprofitant que a la casa regnava la pau (tots havien anat a un parc d'atraccions prop de Colònia perquè era l'aniversari d'un d'ells) he pegat una becaina. Això sí, primer m'he ANMELDAT! és a dir, m'he enregistrat en la ciutat. Anmeldar-se és un verb molt recorregut al diccionari d'Erasmus a alemanya (tot el món que ha fet erasmus a un país de parla alemanya el coneix, proveu-ho) i ve del verb germànic "anmelden".

Què vol dir això, que ja sóc com un ciutadà d'aquesta ciutat, i per tant, un poc alemany. No sona mal si ho guarneixes amb les notícies recents que alemanya ha experimentat un salt en la seua economia aquests dies i ho compares a la situació del "Estado Español".

Bé, després d'això, he passat pel Mediamarkt que tinc a una parada de metro de la casa on m'allotge (recordem: a Eythstrasse, Kalk Kapelle) i ja tinc per fi la meua tarjeta de la companyia FONIC! (10€) A banda dels seus immillorables preus i tarifes especials per a cridar a la península i europa en general des d'Alemanya, existeix un programa d'invitacions que ja s'està estenent pels erasmusos de Köln: si convides a un amic, reps 5€ tu i 5€ ell de bonificació!

Així que, només comprada, m'he enregistrat a internet i he donat el número de la xica que m'ho va recomanar: Maria d'Algemesí. Si sabeu d'algú que ve a Alemanya i no tinga targeta, bitte ruf mich an!

Ha caigut en les meues mans també al mediamarkt la pel·lícula (que sempre recomane) Goodbye Lenin. Era el meu desig tindre-la en versió original i en aquest cas no només és això, si no que és una versió col·leccionista a preu de broma: 8 euros. Qui vulga veure-la ja sap, li la deixe.

(trailer pel·li: http://www.youtube.com/watch?v=iJb4efZcFUM Per a qui no la conega, el prota és Daniel Brühl, el fill de catalana i alemany que ha protagonitzat entre d'altres Salvador Puig Antic, una altra que ningú que pot perdre).

Doncs res més de nou, ara a buscar gent que venga els mobles, com m'han recomanat, i aquesta nit farem una volta pel centre.

Dissabte:

_______

Visita del Mülheimunterderbrückeflohmarkt (El mercat popular sota el pont de Mülheim), en búsqueda de bicis. Kein billiges Fahrrad.

Esta nit a les 4, agafe el tren cap a l'aeroport. El vol ix a les 6.40 i arribe a les 9 a València.

Mülheim Brücke (El pont de Mülheim)

Missió 1: 4a part: dimecres (mittwoch)

Bon dia! Si es pot dir així un dia d’agost fresc i mig plovent (tot serà qüestió d’acostumar-se.

Avui és dia 11 i m’he despertat a Kalk Kapelle, a l’est de Colònia, est del Rin.

Abans de contar-vos què dimonis faig ara ací, acabaré la jornada d’ahir:

Vaig visitar el meu segon pis (iuhuuu) però no canteu victòria, resulta que finalmente la xica sols volia llogar la seua habitació per dos mesos (la molt gata). Els seus companys semblaven molt simpàtics, els tres estudiaven educación especial i el pis estava aseat.

Després de la decepció, amb la solana que feia (el primer dia que veig sol de veritat per ací) vaig para a descansar i buscar més coses per Internet a un barutxo i prendre’m una coca-cola mentre usava la seua WI-FI, (va ser quan amb parlar amb vosaltres Miquel i Paqui per l’Skype). Vaig topar-me després voltant un restaurant “espanyol” LA GUITARRA i on abusaven, massa, dels preus.

Era ja la 1 i mitja i a les 2 havia quedat amb Maria (la d’Algemesí) per dinar al seu pis així que (ja dominant el sistema de transport, per fi!) vaig agafar les conexions precises per arribar a Deutz-Kalker Bad, on viu a una residència d’estudiants, pegada a la seua facultat d’arquitectura. Vam dinar peixet amb creïlles al forn, malgrat el que diga Maria, estava molt bo i després volta pel centre, visita de l’oficina de turisme, tour per la Haupbahnhof (o estació principal de trens) i passeig per la vora del rin. Com no, ple de guiris tombats apofitant eixos durant tot l’any anhel·lats rajos de sol; com si foren morses, tots damunt la gespa.

Pel centre tot era un cor d’instruments variats en cada carrer (em sumaré jo amb la dolçaina!) i vam rebre a Jan i Delia i ferem un tour guiat per l’Altstadt, la ciutat vella.

Turisme romà, diria jo. Jan és un apassionat de la història de Colònia i em va delectar amb curioses històries de cada racó de la part vella i romana de la ciutat.

Vam visitar unes restes de l’aqüeducte, de les portes d’entrada a la ciutat, les muralles, botigues on venen troballes romanes a molt bon preu, com antigues monedes per 6 euros, això sí, estan fetes merda. Vam veure també l'ajuntament, on, quan es casen, està prohibit llançar arròs per l'atac massiu dels coloms… tot el que us podré ensenyar de bon grat si em feu una visita.

Resulta que colònia, després de Trier, és una de les ciutats amb més restes romanes d’Alemanya i els passa un poc com a roma o Italia en general, si excaven, la "caguen"; em contaven que, una torre que veureu si veniu a visitar-me i que està al museu romà al costat de la Dom (catedral), d'origen romà, la van trobar uns amics seus en el soterrani de sa casa, quan decidiren ampliar-lo i picar la paret. Cridaren als del museu, i els van intervindre l casa per mesos. Això sí, no van haver de pagar res i els van pagar a ells. Ara podreu veure una majestuosa torre amb columnes romanes al Römisches und Germanisches Museum.

En alguna entrada futura explicaré què té de curiós aquesta unió entre romà i germànic en la història de Colònia.

Ací al pis hi vaig arribar a les 9 de la nit, quan ja havien sopat

(Kalk Kapelle ), ocupant l'habitació d'un activista del ioga i proIndia XD, un racónet molt typisch alemany: amb el llit elevat i aprofitant l'espai de baix, molt gran, amb dos sofàs a dins...

Els cohabitants, molt simpàtics, que m’oferiren un formatge deliciós, pa negre i dur Alemany i una conversa enriquidora. Els vaig regalar el cartró de tabac que van demanar per email, un cartó complet, encara que ho deien de broma i, en tot cas, sols volien una caixeta, i estaven molts agraïts (tot i que només el novio de Betty, és el que fuma).

búsqueda pis de nit per internet mentre queia una de bona a fora.

Avui, he dormit un poc malament, amb fred per tots els costats i m'ha despertat uns que estan fent obres però bé.

Ha arribat el company de pis de Betty, no recorde el nom, un rubiet que ha estudiat enginyeria i és tècnic de so. Ara ha arribat de l'oficina, però ja el vaig conéixer anit quan va vindre des d'un poble al sud d'Alemanya on hi feien un festival i l'havien contractat. Tot d'una tirada amb el cotxe. És molt simpàtic, i és tímid amb l'anglès, per tant, millor per a mi perquè em sent obligat a forçar l'alemany, poc a poc...

Ara fa fresca, està núbol, ha plogut tota la nit i escric aquestes línies quasi a les 11.

Marxaré de nou cap a l'Studentenwerk i tornaré cap ací per dinar amb l’alemany company de pis, llàstima no saber el nom. I a les 6 tinc cita amb Lydia, que m’ensenyarà el seu pis.

Doncs no res més, què passeu un bon dia!

MISSIÓ 1: 3a part: dimarts

Nou dia, noves oportunitats!

Després de l'odisea (segona part) de tornar a casa, (crec que agafí més trens erronis que correctes i em vaig perdre pel laberíntic i pels idèntics carrers de l'urbanització de Vogelsang, traduït "El cant de l'ocell"), vaig quedar-me al sofà, parlant per internet i buscant pisos. Delia i Jan van quedar amb una amiga i anaren a sopar fora i jo em vaig quedar amb els seus gats, o siga, sol. Odie els gats, poden ser tan extranys... Va haver un moment a la mitja en què va vindre el blanquet (no recorde el nom en alemany), i se'm va acudir donar-li formatge. NO HO FEU A CASA MAI! no va parar de demanar-me'n més, en volia més i més i més... vaja, espere que no siga alèrgic ni res d'això, perquè crec que explotaria...

Em vaig gitar, i avui, els he deixat una noteta als Heun, dient que me n'anava a visitar pisos i que si quedaven més tard per fer una visita guiada pel centre.

Tot açò ho escric de nou des d'un Starbucks, aquesta vegada des de "Neumarkt" la zona centre més comercial i lloc de trobada per a molts joves. De gratis, estic xuplant l'internet d'aquesta companyia americana extorsionadora.

Anit, a casa els Heun (Delia i Jan) vaig fer una recerca de nous pisos publicats a internet, com he dit i avui he quedat amb una tal Laura per veure el seu pis, en Eiffelstrasse, prop de la meua Fakultät. A la 12.30 ens veurem. Després passaré per l'Studentenwerk de nou (Universität strasse) i cap a ca Maria la d'Algemesí, que espere no pillar-la, com deia Agustí, fent muixerangues, i dinarem al seu pis, dinar casolà!

Això és tot el que sé de moment, després escriuré per amor a l'art (no cal que em llegiu ni res de res, açò ho faig per entreteniment), com m'ha anat amb el pis de Laura, o "Lauga" com es fa anomenar.

PD: llàstima, no m'he portat el cable de la càmera per passar les fotos, si no, us ensenyaria les coses extranyes que he vist hui. Pròximament...

MISSIÓ 1 - SEGONA PART

Hola! o ja m'ix el Hallo sense voler.

Ja estic a la capital del Rin, del carnaval i la quarta ciutat més gran d'Alemanya, Colònia, Köln, Cologne o com preferiu dir-li.

Després d'aquell vol amb retard, que vaig passar mirant una pel·lícula que em deixà Jaume Sanchez fa temps, Dogville, la qual tenia pel cotxe per a tornar-li-la però vaig pensar que seria un bon entreteniment per al vol (TRANQUIL; TE LA TORNARÉ!). La pel·lícula està molt interessant, té un punt original que fa com si veieres teatre en lloc d'una pel·lícula típica de l'australiana "Nicole Kidman", que, traduint-ho seria alguna cosa així com "Ni col, xiquethome".

http://www.imdb.com/title/tt0276919/ LINK DE LA PEL·LÍCULA

Bé, continuant la narració de la vetlada d'arribada... Vaig baixar de l'avió, arreplegar la maleta (va eixir la 3ª!) i esbrinar on estaven els trens cap a Colònia. Al final, a les 2.30am arribava a ca l'amiga d'Algemesí (Maria Ortiz), que segur que llig açò, i que em va acollir de grat, molt simpàtica, em va oferir menjar, beguda el que fora. Per cert, per arribar a sa casa, va ser un poc difícil ja que es posà a ploure, i com comprendreu, ací a les 2.30 no hi ha molta gent pel carrer si no és pels llocs de festa, el centre, i sols vaig trobar a 2 persones: primer un heavy, qui no parlava pràcticament anglès i que em va acompanyar a una parada de metro que finalment no vaig agafar i vaig tirar caminant, pel consell d'un turc (la segona persona) qui tampoc parlava anglès fet que, per a la meua desgràcia (vaig pensar primer) o per a la meua sort, em permetia fer l'esforç i "xapurriar" com dirien a la Franja de Ponent, en aquesta llengua bàrbara.

El dia següent, diumenge, malgrat que tot estava tancat, vaig conseguir, amb l'ajuda de Maria, arribar al centre i comprar una targeta de telèfon alemany (PER FI!) i puc cridar a 9 cèntims a qualsevol, fins i tot a València! És a dir, m'ix més barat que amb el meu mòbil d'allí! Bé, vam dinar i donar-li una volta a la catedral, magnificent, complexa, però, mooolt negra.

A la tarda vaig quedar amb la meua nova família d'acollida, els HEUN! Delia i Jan em van acollir a sa casa, en una habitació per mi sol, amb sofà, amb tele amb tot el que pugueera necessitar i em van convidar a sopar i probar la típica cervessa de Colònia: la Kölsch (http://en.wikipedia.org/wiki/Kölsch_(beer) ). Per qui haja perdut el fil: els Heun són usuaris de la pàgina web "couchsurfin.org", a la qual pertany jo també i que et permet conéixer gent de tot el món, acollir-los, que t'acullen a tu, prendre alguna cosa amb ells o que et facen un tour per la ciutat que visites com a turista i que per a ells és pa de cada dia.

És una experiència molt enriquidora, culturalment, lingüísticament... que no té res a veure amb el turisme convencional i que recomane a tot el món.

Bé, com deia, vam sopar (amb els seus dos gats amunt i avall voltant) i vam anar a una "Brauerei", o una fàbrica de cervessa que al mateix temps la serveix com una simple tasca però amb segell propi, clar. Em van explicar com moure'm per Colònia, trucs de transport, on comprar i on no, i es van oferir per usar l'alemany tant com pugueren amb mi, parlant, això sí, lentament, per a que jo vaja aprenent-ne.

Avui, dia 9 d'agost, dilluns, m'he alçat a les 9 i he marxat amb una bici que ells m'han deixat fins el centre. O eixa era la meua destinació en un principi. Primer, havia de trobar la gasolinera (paraula apresa de hui Die Tankestelle) més propera i unflar les rodes. Què ha passat? doncs que no hi havia tubs per a eixe tipus de rodes. La roda de darrere s'ha desunflat del tot i he hagut d'arrossegar i carregar la bici un bon tros, fins on, segons m'havia dit una velleta, podia comprar una cadena de bici per deixar-la i anar-me'n jo amb metro al centre.

Una vegada al centre, m'he carregat el mòbil amb la meua companyia ("Otelo", ja veus, molt Shakespeareana, que tots consideren "una merda" i de la que tinc, òbviament, pensat canviar-me, i serà a FONIC (per si a algú li interessa, si recomanes fonic a algú, reps 5€ de saldo tant tu com la persona convidada, si voleu, JO US CONVIDE!!).

I per fi arriba alguna cosa de profit del dia: HE VISITAT UN PIS!

Per trobar-lo, m'ha costat preguntar a dos velletes, que m'han fet ficar-me per un carreró, després seguint recte he vist una dona en una placeta i no tenia ni idea del carrer i em diu molt amablement que gire a la dreta i seguisca recte i pregunta, en això que, des d'un balcó, crida un home que contemplava la tranquila i verda placeta amb un cigarret en la mà: "Wohin geht er? (On va?)" li pregunta a la dona i ella: a Trutzenstrasse, resulta que era el carrer de darrere de la finca des d'on la qual guaitava l'home.

En cridar al número que tenia anotat en un paper més arrugat impossible, ix una rubieta (com no podia ser d'altra manera) i em convida a passar a l'edifici.

El pis era de dues habitacions, compartiria amb una xica (Lisa, no em pregunteu el cognom) i està bastant bé: planta baixa, cuina, soterrani o com ells deien i no sabien traduir "keller" (que és on solen deixar les bicis i la rentadora)... i tot a 20 minuts caminant de la meua facultat, 5-7 en bici (ja m'han dit que em deixaran un impermeable que tenen de sobra). M'han fet una sèria de preguntes, entre les quals cridava l'atenció la següent: com et descriuries amb una frase, escriu al full alguna cita que ens permeta identificar-te. Tot això, mentre bevíem aigua amb gas (QUIN FÀSTIC!).

Bé, li he dit que estic molt interessat, perquè la resta de pisos que havia contactat ja estan pillats i m'ha dit que m'avisarà que els he semblat un potencial futur company.

Doncs això és tot, necessitava internet per "connectar-me al món" i m'he ficat en un Starbucks, a la terrasa, i ací, mentre em prenc un dolcet, escric aquestes línies i pense en arreplegar que s'acosta un núbol dels negres i tiraré cap l'Studentenwerk (l'organisme que s'encarrega dels pisos de lloguer per a estudiants, i a la meua futura facultat per arreplegar més paperets de telèfon; després a casa (els Heun, Vogelsang strasse, per si voleu fer-li una ullada al google maps).

Ací us deixe un mapa de Colònia on he marcat els llocs que he nomenat al bloc:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=114796670694931069498.000483f5366e403e08ab4&ll=50.92944,6.987991&spn=0.106896,0.293198&t=h&z=12

Bis bald!

1ª entrada MISSIÓ 1: Recerca de sostre!

Després d'un mes i escaig intentant fer-me amb un pis per internet i rebre només que disgustos i perdre el temps, m'he decidit a fer com altres i vindre a buscar el pis amb els meus propis ulls.

Arribada a Colònia 7-08-2010

Abans d'anit vaig arribar a Colònia, o com a partir d'ara l'anomenaré molt per ací "Köln", amb un viatge millorable però afortunadament sa i estalvi.

L'avió estava previst que eixira a les 21:15 del dissabte 7 procedent a l'embarcament a les 20:45 i arribant a la destinació alemanya a les 23:40. Una hora d'arribada ja desanimadora, tenint en compte que des de l'aeroport (Colònia/Bonn) hi ha uns 20 minuts fins el centre de la ciutat amb tren (això si a eixes hores hi ha tren).

Vinga, ara sense mentir. Escric aquestes línies dalt l'avió, en un document de word que després passarà a ser aquesta entrada, LA NÚMERO U, del bloc (i no blog), mentre (si puc vore bé a la la pantalleta més pròxima) estem sobrevolant Tarragona, per costa.

Bé, tornem al tema de l'horari de l'avió o Flugzeug com diuen els germànics com el que tinc assegut fartant al meu costat. Deia que l'avió tenia previst eixir a les 21:15 però, cosa que no m'esperava d'Air Berlin, després d'haver patit retards de més d'una hora amb Ryanair i Vueling, s'ha retardat l'eixida 1 hora i 20! ni més ni menys. No m'importaria si fora de matí, al migdia, de vesprada, però de nit! sense saber quin tren agafe, si n'hi haurà, on anar…

Bo, m'acaben de servir un gotet de Coca-Cola amb "Eis" com m'ha preguntat l'hostesa (i jo sense entendre-la fins que no m'ho ha dit en anglés -vaja, com si fora un guiri per a ells) acompanyat d'un entrepanet de pa marró alemany (que benvingut siga i BON PROFIT). Merda, vull dir, "mecatxis", l'ordinador se m'està plenant de molles de pa…

Vaig a tancar-lo mentre m'acabe el panet i em delecten amb uns capítols de Just for Laughs (programa d'humor de càmera oculta canadenc, que emetien per TV3).

Són les 23:26. L'hora prevista d'arribada son les 24:50 si no he sentit malament.
Continuaré informant una vegada ja assentat a la capital dels ubis.